El passat divendres dia 15 de novembre a les 19h a l’Ateneu, La Vinagreta va oferir la projecció del documental La pesadilla de Darwin en el que hi van assistir una vintena de persones. Aquesta activitat forma part de la sèrie de documentals anomenats DOCS FOR ACTION que té programada la cooperativa en l’exercici de difondre una altra manera més conscient de consumir per part de la societat.
La pesadilla de Darwin és un documental del 2004 sobre els efectes ambientals i socials de la indústria pesquera al voltant del Llac Victòria de Tanzània. És un documental que ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el del Boston Globe que el va anomenar “el millor documental de l’any sobre el món animal”. El podeu veure en aquesta adreça web: http://www.youtube.com/watch?v=7GgNmluDyrI
La indústria pesquera del Llac Victòria de Tanzània és la que exporta a Europa la Perca del Nil, aquests filets de peix sense espines que es venen a totes les nostres peixateries.
Algunes fotos de la sessió
El documental comença amb l’aterratge d’un avió de càrrega a l’aeroport de Mwanza, Tanzània. L’avió ve d’Europa per carregar filets processats de perca, un peix introduït al Llac Victòria que ha causat l’extinció de centenars d’espècies endèmiques.
A través d’entrevistes a la tripulació de l’avió, propietaris de les factories, guàrdies, prostitutes, pescadors i altres habitants, el documental tracta com la indústria pesquera ha afectat l’ecosistema i l’economia de la regió. També mostra la dicotomia entre l’ajuda europea que està sent canalitzada cap a Àfrica per una banda, i el flux inacabable de munició i armes de traficants d’armes europeus per l’altra. Armes i munició sovint són portades en els mateixos avions que transporten aquesta filets de perca cap a Europa.
Les condicions de vida i treball són espantoses per a la població local, no tenen educació ni sanitat bàsica i molts nens cauen en les drogues i les joves en la prostitució. És una contradicció enorme que la població local es mori de gana amb tants peixos al llac i només puguin menjar-se les espines assecades al sol ja que els filets processats, massa cars per a ells, s’envien als supermercats europeus. La riquesa concentrada en poques mans i la pobresa estesa sense aturall.
Encara amb el nus a la panxa després de veure les crues imatges del documental, es va iniciar el debat entre la desena de persones que van assistir-hi. Van venir convidats els propietaris del Pop Peixateria i van enriquir moltíssim el debat, moltes gràcies! Ens van comentar que, a una altra escala, això també passava aquí ja que el nostre millor peix també marxa a estrats superiors de consum. El debat va derivar cap al consum de peix i van comentar que ells lluiten per introduir el peix local en el consum familiar i escolar. També van explicar que en la venda de peix existeix molt frau ja que no tot el peix que es ven com a local, ho és de veritat. Per això ens van portar una mostra de les etiquetes que obligatòriament han d’acompanyar el peix amb una llegenda dels camps que contenen perquè puguem entendre-les i identificar-les.
Per finalitzar apuntar que va ser colpidor l’aprenentatge de com el nostre consum pot ser còmplice o no de grans injustícies socials i ambientals. Per això és important saber què mengem i què comprem.
Text de la María Hortènsia Álvarez
Fotos de la Laia Sanahuja