Blog

Divendres, 7 de juny, unes 40 persones van assistir a la projecció del segon documental del nostre cicle “El negoci de l’alimentació”. 

Taste the waste (Alemanya, 2008) ens va permetre conèixer i reflexionar sobre el malbaratament alimentari i sobre les causes de la gran quantitat de menjar que es llença a Europa i Estats Units. Es tracta d’un malbaratament que té lloc des del moment de la collita (perquè els aliments no compleixen els estàndards estètics establerts) fins a les llars (quan comprem més del que necessitem i se’ns fan malbé els aliments), passant pels supermercats (on es llença una esgarrifosa quantitat de productes en bon estat perquè superen la data de caducitat o simplement s’hi acosten massa).

Les dades sobre la quantitat de menjar en bon estat que es llença i els criteris que regeixen les normatives sobre aquest tema, regulades per grans empreses són colpidores, especialment si tenim en compte que amb la quantitat de menjar que es llença a Estats Units i Europa es podria alimentar la població mundial  3 cops!

Al debat-tertúlia van sorgir reflexions diverses. Així, per exemple, vam reflexionar sobre els canvis socials i culturals que han generat  aquest hàbits tan destructius, també vam comentar la necessitat de recuperar antics costums d’aprofitament dels aliments. 

D’altra banda, ens vam preguntar què se’n fa de les fruites i verdures  de menor qualitat i vam fer referència a la pràctica de la recollida d’aliments de les escombraries que sortia al documental, distingint les diferents realitats o motivacions que hi ha darrera de les persones que han pres aquesta opció de manera conscient i com alternativa,  o bé que s’hi han vist abocades per necessitat. 

Novament, ens vam topar amb la dimensió més social i política d’un tema tan bàsic com l’alimentació, abordant aspectes que tenen a veure amb el sistema alimentari global i amb el fet que l’alimentació ha esdevingut un negoci, tal i com apunta el títol del cicle. La contribució de la sobreproducció d’aliments a la pujada dels preus dels aliments i en conseqüència a la fam mundial o el desconeixement general per part dels consumidors sobre els marcs legals que regeixen aquest tema, basats en criteris absurds i establerts per grans empreses van ser alguns  dels aspectes tractats. 

Finalment es va comentar la possibilitat d’organitzar un dinar en un lloc públic amb aquell menjar que normalment es llençaria,  com una possible acció informativa i/o de denúncia sobre el malbaratament alimentari, inspirant-nos en el model d’una acció similar que s’havia dut a terme a Itàlia i que sortia al film de Thurn. La proposta no es va arribar a concretar, però vam detectar una clara voluntat i una energia evident d’emprendre accions d’aquest tipus. Veurem si en un futur no gaire llunyà es poden anar madurant i materialitzant.