Blog

PRIMERA PART: LA RODA DEL CONSUM

Consumir no és només com l’“acte de compra”, sino un procès complex en el que interactuen molts factors:

1. la transacció economica com a tal
2. els recursos energètics i materials vinculats
3. els trets culturals que hi associem conscient o inconscientment (simbolisme i valors)

1. l’extracció sense límits dels recursos naturals propis.
2. la cerca de recursos lluny o en llocs amb menys legislació, la qual cosa genera conflictivitat ambiental o inestabilitat política sempre en benifici material de qui en fa l’explotació.

Al final, es genera un marc general de desigualtat ambiental i injustícia social.

Arribats a aquest punt, la pregunta obvia que ens va fer el Ruben és: a canvi d’aquest sistema voraç, ple d’impactes negatius, VIVIM BÉ? Pensem en l’estrés, les malasties cardiovasculars, l’obesitat infantil, el colesterol, tot MALALTIES DE L’OPULÈNCIA fruit d’un sistema que devora els recursos sense compensar-nos amb la felicitat.

Aleshores, és possible viure bé sense tant d’impacte? Curiosament, països com Cuba, Costa Rica, Chile, per esmentar-ne alguns, tenen una esperança de vida similar a la dels països més “avançats” i en canvi generen un PIB molt inferior. El nivell de vida, doncs, no va necessàriament associat a la roda del consum.

SEGONA PART:  CANVIAR EL MODEL

Com a individuus, podem prendre decisions respecte al nostre consum per tal de sortir d’aquesta roda.  Efectivament, podem influir, podem fer determinades coses des del consum individual, però no passarem d’un mínim nivell. I, si ho pensem bé, en el fons, la idea que el consum individual por canviar les coses perpetua el sistema de mercat, perquè li dona validesa, capacitat de canvi, sense explorar altres possiblitats.

Així doncs, per incidir realment, cal passar a la organització de la societat civil. El poder la comunitat i l‘autoorganització, en el que s’ha anomenat:

INNOVACIONS COMUNITÀRIES EN SOSTENIBILITAT.

Són iniciatives des de la societat civil que generen estructures per satisfer necessitats de manera alternativa i voluntària i autogestionada. Un exemple d’aquestes estructures són els grups, associacions i cooperatives de consum.

TERCERA PART: REPTES I DINÀMIQUES D’UNA COOPERATIVA DE CONSUM

1. Canvis en valors i estils de vida i contagi de valors i motivacions. La cooperativa esdevé  un espai d’intercanvi d’idees i enriquiment personal, un punt d’accés a informació i recursos, un sistema de reforç identitari, emocional, afectiu,…La cooperativa com a espai de referència que consolida els processos individuals i grupals de canvi i, en conseqüència, irradia idees, actituds i hàbits en els cercles socials que l’envolten.  
2. Paper com espais d’empoderament social. Un grup de consum és una forma d’activisme “suau”, la militància no és requisit, però pot esdevenir una conseqüència. Funcionar com a reforç de la comunitat i de la cultura participativa, assambleària horitzontal. Forma noves relacions entre el món rural i el món urbà, en pro d’un nou model agroalimentari més equitatiu. Finalment, pot ser un espai de lideratge femení (o  bé, està per veure, correm el perill d’estar perpetuant estereotips).
3. Reptes de consolidació i expansió. El primer gran repte és l’adaptació: el canvi d’hàbit i dinàmica no és sempre fàcil. Més endavant caldrà valorar el grau de satisfacció, el grau de compromís i el nivell d’exigència, la logística, el treball voluntari. Una cooperativa consolidada s’enfronta al binomi funcionalitat vs. participació (cooperativa-empresa  vs. cooperativa com a espai comunitari)

EL DEBAT

Totes aquestes qüestions van generar algunes preguntes, que comentem a continuació.  

• La cooperativa com un espai d’interacció social que és, a més de tot el que s’ha dit, divertit, o sigui, “y lo bien que nos lo pasamos?”.

• Qüestions sobre altres formes d’activisme que modifiquin hàbits de consum.
• Hi ha iniciatives en aquest àmbit des de l’administració? Això convida a pensar en la relació entre cooperativisme i administració pública. Hi ha casos d’ajuda (cedir un local, petites subvencions,…) però no iniciatives com a tal.
• A Portugal hi ha empreses que paguen part del sou en espècies, amb el format de “vales” per a grans cadenes comercials. I si aquesta contraofensiva del capital ve cap aquí?
• Les grans cadenes d’alimentació integren productes eco a les seves línees, fagocitant el sistema alternatiu i suposant un perill per a la producció ecològica. El mateix passa amb el comerç just.
• Evolució de los copes i possible impacte. A Catalunya hi havia – a mitjans de 2012-  unes 123 coopes amb entre 5500 i 6000 famílies. A més a més hi ha inciatives de cistelles a domicili, agrobotigues, etc. S’experimenta un creixement exponencial tot i que encara a escala molt petita.
• Seria sostenible extendre el model al 50% de la societat? Potser sí, amb un canvi de dieta. El model és insostenible amb tanta carn. Potser cal un moviment paral·lel al cooperativisme d’anar canviant el model productiu. La sensació és que les coopes estan creixent molt més ràpit que l’empreneduria neorural i ecològica.
• La darrera pregunta va anar sobre la dificultat en una cooperativa de consum de combinar la infraestructura del seu propi funcionament amb tasques actives de difusió i activisme. Cap a on dirigir les energies? Com combinar les dues parts de l’esperit cooperativista?
  I per acabar, vam gaudir d’un pica-pica!!! Gràcies a tots i totes!